El terreny té un fort pendent del 25% i en la seva part posterior es situa el nucli urbà. Havíem d’adaptar la casa al màxim al terreny i aconseguir integrar-la al poble de Dòrria, que es troba a uns 200 metres.
El primer punt l’intentem resoldre’l mitjançant una successió de desnivells a l’interior de l’habitatge, que no es manifesten a l’exterior a causa de les grans dimensions de la coberta, projectada per adaptar-se a les freqüents nevades.
El segon punt intentem resoldre’l fraccionant la casa mitjançant unes mitgeres que emergeixen sobre la coberta donant una sensació de cossos independents. Es va intentar que totes les dependències gaudissin del màxim assolellament i vistes, i per això la casa es desenvolupa en forma de ventall, partint d’un pentàgon central buit que acull les diverses zones d’estar. Malgrat les grans dimensions de l’habitatge, totes les dependències estan orientades a S-SO, fins i tot les zones de cuina i serveis.
L’estructura de la casa s’ha resolt base de parets de càrrega de pedra i les cobertes són de fusta, íntegrament i realitzades en pi de Califòrnia.
Tipus de projecte
Habitatge unifamiliar
Any
1975-1976
Superfície
579 m2
Col·laboradors
Ignacio Ruiz-Muñoz, arquitecte, Carmen Leonori arq.tècnic
Client
Privat
Ubicació
Dorria, Girona