Aquest edifici, dedicat a ser un planter d’empreses de recerca, està situat en un dels límits del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per la seva forma oberta, treu el màxim partit de la situació, les orientacions i les vistes cap als contraforts del parc natural de Collserola. L’edifici s’obre al Sud, i situa en aquesta direcció els accessos de vianants que, seguint un pendent suau, condueixen fins al vestíbul mitjançant el disseny acurat del jardí.

L’opció tipològica és summament clara: s’adopta una estructura, en planta, una mena d’A gegant, que resulta de prendre una U inicial i situar-hi un nucli d’escales i serveis al mateix centre, amb una sèrie de passarel·les que, com a braços, va donant accés a cadascuna de les tres ales. D’aquesta manera es crea un pati interior ple de llum natural, com si fos un claustre, que es desplega mirant l’edifici, potenciant l’aparició d’un element vertical significatiu, que caracteritza l’arquitectura, que és aquest nucli de serveis i d’accessos resolt amb un singular tractament del formigó armat. Les passarel·les adopten diferents directrius i es potencia un recorregut perimetral que va donant accés a cadascun dels despatxos o laboratoris de formes i superfícies diferents.

El “hardcore” de l’edifici és el nucli vertical, resolt amb formigó armat vist a partir d’un sistema d’encofrats cuidat, i inclou l’escala, els dos ascensors i els serveis. La complexitat de la forma i diversitat d’obertures d’aquestes tres parts atorga una gran varietat a la torre.
La resta d‟espais, que podran tenir usos d’oficina o laboratori, es distribueixen en quatre nivells que estan destinats a lloguer d‟empreses.
L’enginyosa estructuració de l’edifici potència que cada un dels laboratoris tingui sempre vistes cap a l’exterior i també rebi llum natural dels passadissos que en forma d’U van donant accés a tot l’edifici.

Aquesta gran riquesa de visuals queda expressada també en la textura dels materials: els reflexos dels sòls, les transparències de les obertures, la rugositat del formigó vist, la solidesa de les estructures metàl·liques amb aspes en diagonal dels braços de connexió des del nucli vertical cap als corredors de distribució.