Aquest nou edifici judicial s’ha construït a la vora sud del nucli antic de Manresa, al límit del salt topogràfic, coincident amb les antigues muralles, que separa la ciutat del curs del riu Cardener.

El projecte es pot interpretar com el joc de dos sòlids simples amb les muralles rocoses al límit sud de la ciutat: un cos principal, rotund i perfecte pensat per a ser vist des de la distància, amb un cos més baix i allargat, pensat per a les distàncies curtes, a tocar de la trama urbana, amb un gran buit, un espai intermedi i cerimonial entre la ciutat i l’edifici.

La disposició de l’edificació en volums tangents a les muralles segueix una lògica natural, la mateixa que s’observa a la resta de construccions i vials de l’entorn.

Semblava interessant la simplicitat de la volumetria, que s’ha volgut mantenir a la composició i als acabats de la pell. La composició de les façanes fuig del petit programa i cerca un ordre superior que ajudi a potenciar la volumetria. El joc de materials plantejat, molt sobri, cerca potenciar el simbolisme inherent a la seu dels jutjats.

Les façanes nord i nord-est, orientades a la ciutat vella, s’han resolt revestint-les amb pedra artificial amb el sistema de façana ventilada; a les del sud i sud-est s’ha disposat una façana doble, amb una pell exterior, constituïda per la gelosia de pedra artificial, i una interior, amb tractament tradicional. La funció de la gelosia és actuar a manera de filtre, tant visual com de la radiació solar els mesos més calorosos, sense pèrdues importants de visibilitat. El cos central, que inclou el nucli de comunicacions verticals públic, disposa d’un tancament de mur cortina de vidre.